Jo, com molta gent de la meva generació, la de la postguerra, no vaig poder cursar estudis universitaris.
Aquesta va ser la motivació. Vaig pensar que si per mi havia estat una frustració i una matèria pendent, també ho seria per altre gent de la meva generació. El primer pas va ser posar-me a estudiar quant se’m va presentar l’oportunitat. Amb la titulació a la butxaca, em vaig posar a fer recerca sobre les possibilitats de posar a l’abast de la gent gran els estudis universitaris.
Aquest es el recorregut de les meves pesqui ses i el resultat : La Universitat de la Gent Gran de Cornellà, per on ja han passat més de dues-centes persones.
M. Rosa Casanovas Girbau
Fer innovació als 55 anys?
Aquesta seria la conclusió, però en tot cas no va ser mai el punt de partida d’un projecte que vaig dissenyar amb molta cura i il·lusió, i que s’ha convertit en una realitat: La Universitat de la Gent Gran de Cornellà. www.universitatdelagentgran.com
Quan em vaig plantejar tota aquesta història jo ja tenia 55 anys i només volia posar en marxa un projecte que havia anat pensant que era factible, que posaria els estudis universitaris a l’abast de la gent gran i si, de passada, em proporcionava una feina per la que em sentia preparada i capacitada, millor. Però trobar feina per mi tampoc era un dels objectius, en aquells moments.
Jo, com molta gent de la meva generació, la de la postguerra, no vaig poder cursar estudis universitaris. A la Universitat hi anaven els fill de les famílies benestants. No era el meu cas. Vaig cursar el batxillerat elemental i als 14 anys vaig tenir l’oportunitat d’entrar a treballar com telefonista a una empresa que just s’acabava de desplaçar des de Barcelona a Cornellà, per raons d’espai.
Començar a treballar i portar un sou a casa em va fer il·lusió, era el que fèiem els nois i noies de la meva generació, o sigui que no ho vaig viure com una frustració. Això si, sempre em vaig plantejar anar ampliant coneixements per no quedar-me eternament com telefonista. Mecanografia, taquigrafia, francès, etc., que em van servir per anar assolin altres llocs: Departament de Personal, on vaig fer anar la primera computadora que va arribar a l’empresa per preparar les nòmines, el Departament de Secretariat ja que tenia coneixements de francès, etc.
També hi vaig conèixer a qui seria el meu marit, o sigui que aquesta empresa va marcar la meva vida. Un cop casada, vaig deixar l’empresa, era un costum de la època, les dones casades es quedaven a casa per cura de la família. Per raons econòmiques, i també degut al meu caràcter inquiet, vaig trobar una feina parcial que consistia en donar classes de francès en una escola del barri.
Van arribar els fills, activitat que pren el seu temps, vaig seguir donant classes de francès i passant el temps es va crear la Universitat a Distància, la UNED. Vaig veure el cel obert i em vaig dir “ara es la meva”, perquè jo, que sempre havia pensat en cursar estudis universitaris, sabia que no podia desaparèixer de casa tot un mati cada dia. La UNED posava al meu abast la possibilitat de fer compatibles els estudis i la vida familiar i laboral.
Es clar que el temps no havia passat en va i jo m’havia plantat ja en els 40 anys. Em vaig decantar per cursar Geografia i Història i m’hi vaig passar deu anys, el doble del que li costa a un jove sense altres obligacions aconseguir una llicenciatura.
Van ser deu anys durs, treien hores del dormir, però molt profitosos. En aquest decurs la UNED també anava creixent i posant en marxa la representació d’alumnes, de la qual també en vaig formar part. Vaig ser representant d’alumnes al Claustre, a la Facultat i a diversos Departaments. Això em va permetre conèixer les estructures universitaris i les persones que en formaven part.
Quant ja podia posar en marxa algun tipus de projecte relacionat amb la cultura i la gent gran, la vida encara em va demanar un esforç addicional, els avis de la família s’havien fet grans i els calia atenció. Així que vaig acceptar un lloc de treball (parcial) com tutora de la UNED a Cornellà i vaig anar fent els cursos de doctorat.
Arribada a aquesta etapa vaig veure que el espai per implantar la Universitat de la Gent Gran ja existia i només calia elaborar un bon projecte, atractiu i viable, per presentar-lo a l’Ajuntament i a la UNED.
En el decurs del temps m’havia anat documentant sobre les possibilitats que hi havia en el mercat per la gent gran, la majoria eren sobre el model de conferències temàtiques i això no era el que jo tenia pensat. Jo volia una Universitat de debò, només que amb assignatures que fossin interessants però a la vegada atractives i útils per la gent gran. Tenia molt clar que aquest col·lectiu no necessitava uns estudis reglats per incorporar-se al mercat de treball, sinó que volien ampliar coneixements dins d’un entorn universitari.
Dit i fet, vaig fer una petita maqueta, amb assignatures, professors que caldrien i la despesa que representaria. Calia que s’acostés al autofinançament. Vaig demanar visita al alcalde per exposar-li aquest projecte, que li va agradar i que ell mateix el va fer arribar al regidor d’Educació. No va anar massa ràpid, però vaig anar superant les etapes. Quant em va semblar que hi havia possibilitats de que aquest projecte anés endavant ho vaig passar a la UNED de Terrassa, ja que eren els meus superiors acadèmics.
A la UNED també li va agradar i ho vaig deixar en mans de la direcció. La UNED i l’Ajuntament ja tenien tractes ja que a Cornellà s’impartia el Curs d’Accés per majors de 25 anys. Al cap de tres mesos em van cridar i em van oferir la posta en marxa de la Universitat de la Gent Gran (el nom el vaig triar jo) amb l’assessorament acadèmic i econòmic necessari.
Així va néixer la Universitat de la Gent Gran de Cornellà amb 18 alumnes inicials, ja que donades les dates no es va poder pub licitar adequadament. Al segon trimestre ja havíem duplicat el nombre d’alumnes. Actualment estem rondant els 130 alumnes. Jo en soc la coordinadora i tenim una secretària de 55 anys. Dos professors que ronden els seixanta més una dotzena de professors joves a temps parcial.
Quatre anys mes tard es posava en marxa Senior UNED.
Maria Rosa Casanovas – Coordinadora de la UGG-Cornellà
El artículo “SENIORLAB: AN INNOVATIVE, USER-DRIVEN, LIFELONG LEARNING PROJECT BASED ON THE EXPERIENCES OF SENIOR CITIZENS” se presentó en formato poster en la conferencia anual de EDEN, E-Learning and Distance Education Network, celebrada en Gdansk, Polonia, en Junio de 2009. El artículo explica con detalle las bases del proyecto, su concepción como Living Lab, así como los datos y los resultados preliminares obtenidos por el equipo de trabajo durante el primer año de vida del proyecto.
La participación en este congreso fue muy exitosa, y se establecieron diversos contactos con personas y organizaciones que comparten la filosofía y objetivos de Citilab y Seniorlab. En particular, el equipo del proyecto HiStory (http://www.history-project.eu) mostró mucho interés por Seniorlab, y extendió una invitación para participar en la creación de un blog europeo relacionado con las vivencias de las personas mayores. Varios miembros de Seniorlab aportaron sus recuerdos e historias a este blog.
“SENIORLAB: AN INNOVATIVE, USER-DRIVEN LIFELONG LEARNING PROJECT BASED ON THE EXPERIENCES OF SENIOR CITIZENS”
Ricardo Torres, Fi2cat, Rosa Casanovas, Universitat de la Gent Gran, Artur Serra, Fi2cat, Doris Moreno, Universitat Autònoma de Barcelona, Dolors Solano, Citilab, Carlos Bezos, Value Creation, Isidor Fernández, Citilab, Spain
Abstract
The purpose of this paper is to show the results and experience obtained from the SeniorLab project at CitiLab, Cornellà, Spain, whose aim is to promote the use of ICTs among senior citizens in order to explore their capacity for innovation, towards the design and development of the digital society. During 2008, the team (composed of 12 members), developed projects by and for senior citizens, following a project-based approach and involving Living Lab methodologies. The main results obtained are the creation of a senior, user-driven community that focuses on improving senior citizens’ quality of life through open innovation; the expansion of the original team to 40 members for the 2009 edition of the project; and a variety of projects that reflect the heritage and historic memory of the group.
Rationale
Senior citizens are usually the group with less experience in the use of the Internet, as shown by numerous studies [1] It could be thought that the Spanish (and Catalonian) case is an exception, due to historical reasons that have resulted in Spain being relatively behind in alphabetization with respect to the rest of Europe. Nevertheless, the European Commision report of December 2007[2] shows that this is also the case in other European countries.
Society’s image of senior citizens is, in general, shown in a negative light, mainly because of social prejudice and economic factors, that associate old age with a plethora of negative concepts, such as burden, dependency, cost, illnesses, obsolescence and lack of productivity. On the other hand, this growing segment of the population is being perceived as a potential market for service companies, and is also being addressed by governments, which are providing support for the social and health needs of this age group.
The objective of Seniorlab is to put senior citizens at the centre of the knowledge society, under the belief that senior citizens should not have to adapt to new technologies and tools, but rather that these should be adapted to senior citizens’ needs, and it should also be taken into account what they can provide to society. Seniorlab is, in this context, a social innovation that regards people -senior citizens in this case- as the drivers of social and cultural innovation.
Profile of team and participants
The execution of this project has also allowed us to define a profile of the target audience, based on the team members and participants; this in turn has helped us define the strategies to be adopted in order to expand the group and the area of influence of the project.
Seniorlabers retired between 1980 and 2008, and for the most part worked at factories (one of which, Can Suris, has been transformed from a textile factory into a technology and innovation centre for the community, Citilab), or any of the big industries that were the economic driver of the city back in those days. For most of them, the technology revolution happened after they had retired, or were close to retirement, and they never had the need to get involved with technologies in a work situation.
Nevertheless, it should also be noted that this is a generation that is somehow acquainted with innovation; they are the post-Civil war generation, the one that had to deal with the transition from agriculture to factories, face industrialization and new revolutionary technologies (such as cars and television), change the role of women in society, and embraced democracy.
Methodology
Seniorlab uses a project-based learning approach, and also borrows from the Living Lab methodology[3]; members meet twice a week, and receive formative sessions on the technology tools they require for the projects being developed. The members of the team also participate in meetings to follow-up on these projects, discuss and propose new ideas for innovation, and share experiences with other groups and organizations that are interested on this area.
The team is composed of 13 members, divided into two subteams:
Leading team:
1 Main project coordinator
3 sub-project coordinators
2 technology support
1 technology and administration
Volunteers: 6, most of which are also enrolled in the Universitat de la Gent Gran (Seniors University), at Cornellà.
For the 2009 edition of the project, we expect to have around 30 new members. The Volunteers subteam will thus have two groups, advanced and beginners.
The development of a pedagogical approach that suited learning in the context of Seniorlab projects was not easy; in the end, the approach was to learn from the participants themselves which were the best ways for them to adopt new technologies, and one of them was to relate technology to their lives. For example, slideshows became family photo albums, and video was used to create a record of the places they have grown and worked in. This in turn meant they not only had to learn technologies, but also how to do research: how to conduct interviews, how to search for a file, how to document facts. It is essentially a combination of project-based learning and a Living Lab methodology: the users are at the centre of the open innovation process, and are involved at every step of it.
Three main issues have been identified through the development of the project:
Less economic independence, as a consequence of retirement
Hardware may represent an obstacle for people with special needs, or whose physical abilities have been affected or reduced
Social isolation and dependence
Seniorlab projects are focused on finding solutions to these three aspects; technology allows for the creation of collaborative projects that help in reducing some expenses. Using open innovation, users can get in touch with hardware companies and work together in a design that addresses some particular needs. And the use of communication technologies and social networks helps in overcoming the feeling of isolation and dependence. In fact, Seniorlab is itself a social space that helps seniors integration to society.
Results
The project has just reached its first year of life. As stated in the project’s proposal, the main objectives were:
Build a community of senior citizens, oriented towards social and technological innovation.
Create an observatory for projects developed by and for senior citizens.
Establish a workshop or laboratory for the development of projects
So far, the main results obtained are:
As of today, Seniorlab is a Living Lab community composed of 13 members, who during 2008 have developed a number of innovation, learning and diffusion projects centred around new technologies.
Seniorlab has played the role of observatory for innovation projects developed for and by senior citizens.
The activities developed at Seniorlab have been focused on the interests and needs of the members themselves; instead of starting with ICT courses, a different approach was taken: through the use of focus groups and observation, the interests and needs of the group were identified, and then it was decided what tools were necessary for the execution of the related projects.
The training sessions were done as workshops rather than as formal courses, based on the requirements and feedback of the participants.
The construction of a TALLER is underway, and it was realised that not only a physical space was needed, but also a virtual one. For this, a blog was created (http://seniorlab.citilab.tv).
Additional results are the promotion of a techno-social identity among senior citizens, bringing them closer to technology; a high level of enthusiasm and involvement in the project; and providing the participants with a basic knowledge on tools such as blogs, video recording and slideshows.
There are also some specific results, related to the projects developed by Seniorlab, and which are structured around two main axes:
Memory and history axis:
The knowledge and wisdom of senior citizens are usually related to memories; these memories have been turned into a record by means of technology.
- Gender experiences: the “Dones” (“Women) project, a video based on interviews.
- Life experience: the “Memoria personal e Historia” (“Personal memory and history”) project. Recordings about Franquism, including reflections and a comparative analysis; video edition in process.
- Life and city experiences: the “Barri Riera” (“Riera neighbourhood”) project, that reconstructs the birth and growth of this neighbourhood, based on interviews and testimonials.
- Professional experience: the “Can Suris” project; through interviews, the life of this textile factory is recreated, thus recovering the cultural and social heritage of the building. This building has been transformed into a technological centre for the community, Citilab, which hosts numerous organizations, including Seniorlab.
Technology axis: Seniorlab participants have received training in those tools they need for the development of projects, such as basic knowledge of computers, e-mail, office suites, creation and edition of blogs, recording and editing of digital images and video, and slideshows.
Future work
So far, the Seniorlab experience has been a successful one, and we intend to keep on developing new projects and ideas, always driven by the users themselves. All projects have been proposed as prototypes that can be improved and expanded, either from the content or the technology point of view. Proven methodologies and tools could be applied to new environments, and current projects could be improved and enhanced by using new tools and applications.
In order to give continuity to this idea, new fields are being explored, and strategies to expand the team are being designed. Some of the future projects under consideration are:
Open doors day, extending an invitation to senior members of the Citilab community (so-called Citilabers + 50)
Senior fashion: based on an idea by one of the team’s volunteers, contacts are being established in order to explore designs adapted to seniors. The group would test these designs.
Establish contacts with organizations that are working on tele-assistance , and explore possible collaborations.
Senior economy: based around strategies that allow seniors to access new technologies, regardless of economic limitations.
Increase the interaction with the Universitat de la Gent Gran, since its members are seniors which have an interest in innovation and education projects.
Expand both the group’s interest and members, in order to create a truly interdisciplinary team
Promote the group at a nacional level, and host the first national conference for seniors
Consolidate the structure and management of the project, as well as finding external financing and sponsors
References
Smihily, M. Internet usage in 2007: Households and individuals In Eurostat Data in Focus (2007)
Internet Interdisciplinary Institute, Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Projecte Internet Catalunya (PIC) – La Transició a la Societat xarxa a Catalunya, Informe de Recerca I. (2002)
En los meses de Julio a Octubre se han desarrollado talleres de formación para futuros formadores de nuevas tecnologías en Centros Cívicos y Casales.
La idea de que cuando facilitas las herramientas adecuadas el individuo reacciona con interés, ha dado a la frase “se aprende haciendo”, una dimensión espectacular.
La intención era poner a los participantes de estos talleres en la posición de séniors, de esta manera vemos qué grado de empatía tienen ¿“somos capaces de ponernos en lugar del otro”?, comprender la dificultad que se le plantea a una persona mayor con el manejo de las nueva tecnologías, como soporte a temas de interés general, historias de vida, salud, moda, tecnología…
La valoración final es del todo positiva, en distintos aspectos:
Se refuerza el trabajo en equipo.
Se han puesto en práctica juegos de lógica, para crear empatía y de esta forma conocernos mejor.
Es imprescindible tener un perfil determinado para realizar este tipo de trabajo:
Imaginación, sensibilidad, empatía, capacidad para dinamizar, crear y reforzar expectativas de proyecto, en definitiva lograr que encuentren un significado al aprendizaje.
Aprendizaje del concepto de redes sociales, mediante juego.
Los participantes se sorprenden de los resultados y presentación de este sistema de aprendizaje, piensan que son muy dinámicos y sorprendentes.
El aprendizaje tecnológico sobrepasa las expectativas, ya que se van introduciendo el conocimiento de nuevos programas y aplicaciones dependiendo de la propia necesidad del proyecto.
Apartado Social
1. TEMA – PERFIL DEL SENIOR
Entorno familiar.
Hábitos de vida saludable: alimentación, interés por el aprendizaje, participación en asociaciones, inquietudes.
Barrio / Amigos.
2. TEMA – ROMPER LA PERCEPCIÓN DE LIMITACIONES
Internet como una ventana al mundo.
Buscar la interrelación entre los compañeros del proyecto.
Motivación altruista hacia el voluntariado.
El proyecto como eje del aprendizaje.
3. TEMA – EL APRENDIZAJE EN LA EDAD SÉNIOR. SU SIGNIFICADO
Valores que les aporta la tecnología: valor social, autoestima, etc.
Reforzar expectativas, buscar la manera de animarlos para que encuentren significado en el aprendizaje.
Seniorlab. Como identidad social.
La investigación como herramienta para generar proyectos.
4. TEMA - PSICOLOGIA DE LOS SÈNIORS
Relaciones sociales: Estructura familiar / Cambios en la estructura familiar.
Percibir el estado físico y emocional de los séniors: cansancio, desmotivación, frustración, angustia, aburrimiento, desinterés, impotencia.
Reducir la tensión emocional.
Afecto.
Sentirse valorado.
Estar solo ó sentirse solo.
5. TEMA – ESTEREOTIPOS Y VEJEZ
Mantener el equilibrio emocional.
La empatía (ponerte en lugar del otro).
Entender la vejez como proceso natural de la vida.
Comprender la importancia de hacerse mayor.
Analizar i comprender las relaciones sociales de los séniors.
Romper los estereotipos sobre los séniors.
No necesariamente se requiere crear grupos afines, ya que la diversidad también nos ayuda a profundizar en el estudio del individuo.
Ja coneixeu a en Jordi Fort, per un treball anterior, en aquesta nova presentació ens parla de la riuada que va tenir lloc l’any 1971, a Cornellà de Llobregat com podreu veure per les imatges incloses i que són propietat d’en Jordi, va quedar inundada fent mal bé estris i habitatges, les pèrdues no només van ser materials, també es va cobrar malauradament alguna vida.
En Jordi narra com van viure ell i la seva família la nevada del 62 a la ciutat de Cornellà de Llobregat, el rellevant és que en Jordi és invident. A la seva joventut i amb totes les seves capacitats intactes en Jordi era el cronista de Cornellà a la revista “El Pensament”, per aquet motiu te uns grans arxius fotogràfics i memòria visual d’aquella època. A través de l’aprenentatge dut a terme a Seniorlab, ha pogut realitzar aquest treball.
